El cos Vestit – Sortida al DHUB

“Des de l’antiguitat els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit.

Les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l’artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus.

L’exposició El cos vestit explica com el vestit modifica l’aparença del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle XVI fins avui dia.”

(“El Cos Vestit: Siluetes i moda 1550-2015”)

3_en_0x500-force

El passat dissabte 31 de gener vam anar a veure l’exposició “El cos vestit” del Museu del Disseny de Barcelona. Es tracta d’una exposició que mostra com la moda influeix i transforma els nostres cossos des del segle XVI fins l’actualitat.

Aquesta visita s’emmarca dins l’eix de treball que estem tractant aquest curs, la pressió estètica, ja que crèiem que ens podia aportar una perspectiva històrica sobre la influència que té la moda en el nostre dia a dia.

L’exposició mostra vestits d’alta costura, però a mida que ens apropem a l’actualitat comprovem que la mateixa moda que abans quedava entre les classes benestants, arribarà a la resta de la societat.

Durant l’exposició es mostren 5 deformacions del cos produïdes pels vestits: ampliar, reduir, allargar, perfilar i destapar. Aquestes 5 accions les trobarem repetides en diversos períodes de la història.

El que més vam veure eren vestits de dones, ja que eren els més complexos i més importants. Els homes vestien amb peces més senzilles i la seva riquesa es mostrava a través dels vestits de les dones.

Com a curiositat, la primera manera de transmetre la moda era a través dels quadres i les nines.

Al començament de l’exposició, segle XVI, fins el XVII, trobem vestits aparatosos, plens d’ornaments i de teixits complexos. Les dones són la mostra de la riquesa d’una família i ho transmeten com hem dit, través dels vestits.

Al segle XVIII es produeix el primer període d’alliberament, que arriba de la mà de la Revolució Francesa. Els homes porten pantalons llargs i vestimenta simple que recorda a Napoleó. Les dones es treuen la cotilla, duen vestits llargs i llisos fets de teles que cauen i marquen molt la silueta del cos. Inclús es mullaven les teles perquè s’enganxessin al cos.

Arribats al s. XIX però, durant el Romanticisme, la societat fa un pas enrere i torna a ser conservadora. Torna a aparèixer la cotilla que, tot i no ser tant rígida, també modula el cos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arriba la Revolució Industrial. Apareix la burgesia i l’interès en vendre cada vegada és més alt. Les dones porten moltes capes de teixit, sobretot sota la faldilla, i la moda canvia cada 5 anys. Durant els anys 1845-1868, el poder passa de les corts a la burgesia i apareixen els dissenyadors (el primer va ser Carles Frederick Warth).

Durant aquest període l’home queda en segon pla en quant el vestit, amb colors foscos i teixits senzills. Les dones en canvi, segueixen portant vestits enrevessats, ara marcant la part de darrere de la faldilla. La part del davant del cos es torna molt plana, tant que les dones inclús es lligaven els genolls per caminar fent passes més petites!

Fins aquest moment les dones cusen, però no figuren com a dissenyadores. Tot i així, no trigaran gaire, ja que les primeres modistes són dones i des d’un principi han estat presents en el món de la moda.

Entrant al segle XX, entre el 1888 i el 1910 durant el Modernisme, el que destaca és la forma de “S”. És el moment en que la cotilla deforma més el cos. En aquest moment els vestits ja duen etiquetes de dones dissenyadores.

De totes maneres, des del 1908, època de les primeres sufragistes, ja apareixen queixes tant d’aquestes com de metges, sobre el mal que fan les cotilles (deformacions, moviment d’òrgans, desmais…).

John Redfern va ser el primer en proposar un vestit de dues peces que suposà una major comoditat per a la dona.

Ja entrats al segle XX, s’apropa la 1a Guerra Mundial, les dones han d’entrar al món laboral. S’han de canviar els vestits per a poder treballar i viure amb més comoditat!

La cotilla desapareix definitivament. És en aquest moment quan veiem com les dones volen ser com els homes i tenir les mateixes possibilitats d’oci, de tal manera que passen a assemblar-s’hi inclús en la forma de vestir: es tallen els cabells, el pit s’amaga…

Coco Chanel fou la primera dissenyadora que proposà pantalons per a dones.

A partir dels anys 30, 60… la moda ja no és exclusivament de la burgesia, tots som consumidors i consumidores de moda. Es transmet sobretot per revistes i per ràdio. En aquest moment torna a haver-hi un petit retrocés ja que la societat torna a ser conservadora suposant això un atac per a la dona que ja havia assolit un nivell d’autonomia important, però aquesta vegada no durarà massa, ja que els anys 60 són un moment ple de moviment. Els i les joves es revelen, hi ha cremades col·lectives de sostenidors, s’inicia el moviment hippie, apareixen els festivals de música…

Finalment, la moda es democratitza, la indústria creix i tothom pot consumir-la (arriba a la classes més baixes). Fins aquí les peces de l’exposició, que ens ha permès fer un repàs històric per la història de la moda i veure com la pressió estètica té un recorregut llarg. Hem vist també com les principals titelles hem estat les dones i com durant tots aquests anys els períodes de vestits feixucs i aparatosos eren molt llargs i en canvi, els períodes d’alliberació del cos, molt curts.

Actualment, i concloem tal i com ho fa l’exposició, ja no portem cotilla física, però… voleu dir que no portem una cotilla mental? Seguim buscant un model de bellesa i transformant el nostre cos per assolir-lo a través de dietes, productes de bellesa, segons quines peces de roba, o inclús cirurgia estètica. Ja no ens fa falta un teixit elaborat per a canviar la forma del nostre cos, sinó que decidim canviar-lo directament. Ara nosaltres ens preguntem fins on haurem d’arribar per a tornar a alliberar el nostre cos i aturar aquesta indústria de la moda que l’únic que pretén és vendre i reproduir un rol femení que l’únic que fa és perpetuar el patriarcat en el qual ens trobem immerses…

Esperem que no hagin de passar segles i confiem en que no serà així. Està a les nostres mans.

________________________________

Val molt la pena! Us recomanem molt anar-hi! Aquí més informació:

DHUB

Museu del Disseny de Barcelona
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38 08018 Barcelona

(DHUBWeb) http://www.museudeldisseny.cat/ca/exposicio/el-cos-vestit-siluetes-i-moda-1550-2015

Horari

De dimarts a diumenge, de 10 a 20 h

Tancat: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre, i dilluns (excepte festius)

Preu

Entrada general: 5 €

Entrada reduïda: 3 €

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s